dijous, 21 de maig de 2015

Gos o guineu?

Aprofitant les boniques pluges d'aquests darrers dies, val la pena fer una ullada cap als terrenys fangosos que trepitgem per trobar nous i frescos rastres dels animals que conviuen amb nosaltres. Però no sempre és fàcil diferenciar les petjades i unes de les que més confusió ens pot portar són les de guineu i gos.

Segur que us fixeu molt sovint amb les petjades del vostre gos però, com diferenciar-les d'unes altres que siguin de guineu? La mida, donada la varietat de gossos que hi ha, deixa de ser una marca distintiva en molts casos. I de fet, totes dues espècies marquen quatre dits. Aleshores?

Si us fixeu amb els dibuixos veureu que cada petjada deixa quatre coixinets digitals ben desenvolupats i un gran coixinet principal. A la guineu la mida d'una petjada és d'uns 5 cm de longitud i uns 4-4,5 cm (serveix per diferenciar de gossos més grans o més petits).

Però entre una guineu i un gos de la mateixa mida hem de fixar-nos que els coixinets són més petits a la guineu i estan més separats. A la guineu, els dos coixinets digitals centrals estan situats molt endavant i deixen un gran espai entre les vores posteriors d'aquests coixinets i la vora anterior del coixinet principal.


Petjada de guineu

Petjada de gos
A més, si dibuixem una línia que passi per les vores anteriors dels coixinets digitals exteriors, a la guineu quedarà o tocant lleugerament o darrera de les vores posteriors dels dos coixinets digitals centrals. En el cas del gos, en canvi, la línia creua els coixinets digitals centrals.
A banda, la petjada de la guineu és més allargada i esvelta, i els senyals de les ungles són més fines i punxegudes. Però això ja requereix molta més pràctica.

diumenge, 10 de maig de 2015

Va de tórtores...

La tórtora (Streptopelia turtur) és un ocell del grup dels coloms que arriba entre l'abril i maig a reproduir-se a casa nostra i marxa a final d'estiu. O sigui que es pot veure com a migrador (a la primavera en el seu camí cap a les àrees de cria, o a final d'estiu cap a l'Àfrica subsahariana on passa l'hivern), o bé com a nidificant. A Gualba hi cria.

La coloració la diferencia d'altres ocells de mida similar, amb les ales ataronjades i les línies negres del coll. Pot amidar fins a mig metre d'envergadura (ales obertes).


Parella de "tortolitos". Autor: Juan Emilio
És un ocell bastant espantadís i molt boscà. Amagat entre alzinars, rouredes, suredes o els plataners, no acostuma a fer-se notar més que per un ronroneig que pot recordar al d'un gat. El podeu escoltar aquí.

En aquest cas, a l'igual com succeeix amb el cucut, la puput o l'oriol, també seria molt interessant saber per on es belluga al nostre municipi i quin tipus d'ambient prefereix. A més, és un ocell associat al medi agrícola on sovint s'alimenta, i per tant un dels més afectats pels canvis en els usos del sòl.

Si teniu la sort de veure'n alguna fixeu-vos en els colors de les ales i en la banda blanca que s'observa a l'extrem de la cua. Però ull, que vola molt ràpid!

Autor: Philippe Garcelon
Aquest any, a Gualba, s'ha detectat per primera vegada aquesta primavera el passat 5 de maig.

ATENCIÓ!! No la confongueu amb la tórtora turca (Streptopelia decaocto) molt associada als ambients humanitzats (ciutats, jardins, pobles, granges...) però d'aspecte elegant i amb una coloració molt pàl·lida i uniforme i un cant també diferent. Aquesta no es troba al bosc ni, que jo sàpiga, al nucli urbà de Gualba de dalt, però en canvi és força abundant a Sant Celoni.
La tórtora turca té un aspecte més elegant i és molt pàl·lida. Autor: www.GlynLowe.com