Gos o guineu?

Aprofitant les boniques pluges d'aquests darrers dies, val la pena fer una ullada cap als terrenys fangosos que trepitgem per trobar nous i frescos rastres dels animals que conviuen amb nosaltres. Però no sempre és fàcil diferenciar les petjades i unes de les que més confusió ens pot portar són les de guineu i gos.

Segur que us fixeu molt sovint amb les petjades del vostre gos però, com diferenciar-les d'unes altres que siguin de guineu? La mida, donada la varietat de gossos que hi ha, deixa de ser una marca distintiva en molts casos. I de fet, totes dues espècies marquen quatre dits. Aleshores?

Si us fixeu amb els dibuixos veureu que cada petjada deixa quatre coixinets digitals ben desenvolupats i un gran coixinet principal. A la guineu la mida d'una petjada és d'uns 5 cm de longitud i uns 4-4,5 cm (serveix per diferenciar de gossos més grans o més petits).

Però entre una guineu i un gos de la mateixa mida hem de fixar-nos que els coixinets són més petits a la guineu i estan més separats. A la guineu, els dos coixinets digitals centrals estan situats molt endavant i deixen un gran espai entre les vores posteriors d'aquests coixinets i la vora anterior del coixinet principal.

Petjada de guineu

Petjada de gos

A més, si dibuixem una línia que passi per les vores anteriors dels coixinets digitals exteriors, a la guineu quedarà o tocant lleugerament o darrera de les vores posteriors dels dos coixinets digitals centrals. En el cas del gos, en canvi, la línia creua els coixinets digitals centrals.

A banda, la petjada de la guineu és més allargada i esvelta, i els senyals de les ungles són més fines i punxegudes. Però això ja requereix molta més pràctica.

Va de tórtores...

La tórtora (Streptopelia turtur) és un ocell del grup dels coloms que arriba entre l'abril i maig a reproduir-se a casa nostra i marxa a final d'estiu. O sigui que es pot veure com a migrador (a la primavera en el seu camí cap a les àrees de cria, o a final d'estiu cap a l'Àfrica subsahariana on passa l'hivern), o bé com a nidificant. A Gualba hi cria.

La coloració la diferencia d'altres ocells de mida similar, amb les ales ataronjades i les línies negres del coll. Pot amidar fins a mig metre d'envergadura (ales obertes).

Parella de "tortolitos". Autor: Juan Emilio

És un ocell bastant espantadís i molt boscà. Amagat entre alzinars, rouredes, suredes o els plataners, no acostuma a fer-se notar més que per un ronroneig que pot recordar al d'un gat. El podeu escoltar aquí.

En aquest cas, a l'igual com succeeix amb el cucut, la puput o l'oriol, també seria molt interessant saber per on es belluga al nostre municipi i quin tipus d'ambient prefereix. A més, és un ocell associat al medi agrícola on sovint s'alimenta, i per tant un dels més afectats pels canvis en els usos del sòl.

Si teniu la sort de veure'n alguna fixeu-vos en els colors de les ales i en la banda blanca que s'observa a l'extrem de la cua. Però ull, que vola molt ràpid!

Autor: Philippe Garcelon

Aquest any, a Gualba, s'ha detectat per primera vegada aquesta primavera el passat 5 de maig.

ATENCIÓ!! No la confongueu amb la tórtora turca (Streptopelia decaocto) molt associada als ambients humanitzats (ciutats, jardins, pobles, granges...) però d'aspecte elegant i amb una coloració molt pàl·lida i uniforme i un cant també diferent. Aquesta no es troba al bosc ni, que jo sàpiga, al nucli urbà de Gualba de dalt, però en canvi és força abundant a Sant Celoni.

La tórtora turca té un aspecte més elegant i és molt pàl·lida. Autor: www.GlynLowe.com